Benvolgudes famílies,
Tots sabem que les AMPES han tingut sempre un paper fonamental en el bon funcionament de les escoles. Però si us demanessin de quantificar aquesta contribució el més probable és que féssiu curt: la multitud de petites coses i les moltíssimes de força grans, que l’energia anònima i voluntarista s’ha encarregat de fer rutllar han incidit molt decisivament en la qualitat de l’educació que reben els nostres fills. Això, que és cert en passat i en general, encara és més veritat en el cas de l’Escoleta i en futur. La situació que els mestres dels nostres fills estan enfrontant necessita el suport decidit de les famílies. Un suport que no només sigui moral o individual, sinó efectiu i col·lectiu.
És per això que us demanem l’esforç d’assistir a la propera Assemblea General que, d’acord amb els estatuts de l’Associació, la Junta té l’obligació de convocar com a mínim un cop per curs.
Com veureu en l’ordre del dia hi ha dos temes que destaquen: les informacions que ens vol fer arribar la direcció de l’escola i la renovació dels càrrecs de President i Tresorer.

LLOC: Menjador del centre
DATA: dimarts 25 de setembre de 2012
HORA: 9 del vespre (i procurarem no allargar més enllà de les 11)

Molt cordialment,
la junta

Més informació:
Convocatoria de l’assemblea de l’AMPA de Bellatera el 25 de setembre de 2012
Renovació de càrrecs de l’AMPA

• Podreu llegir les actes i la memòria alguns dies abans de l’Assemblea a: Documents

El consell comarcal del Vallès Occidental informa de que la tarifa anual per al transport escolar col•lectiu no obligatori és de 270€ alumne/curs. Així mateix, es preveuen tarifes reduïdes per al segon (180€ alumne/curs), tercer (90€ alumne/curs) i següents germans (90€ alumne/curs).
Trobareu més informació al fitxer preuTransport2012-13

i a la web del Consell Comarcal del Valles Occidental

Amb aquesta imatge de la celebració de la festa de fi de curs organitzada per l’AMPA, aprofitem per a desitjar-vos a tots un MOLT BON ESTIU!

Carta de la Celia (una mare de l’ampa de l’escoleta)  que recolzem plenament des de l’AMPA

Durant diverses tardes del mes de maig vaig acudir a la classe del meu fill per a, dintre del projecte de la seva classe -els peixos-, fer uns peixos de paper maché. La mestra s’havia assabentat de l’obsessió del meu marit pel paper maché (durant una temporada va empaperar qualsevol cosa que se li posés al davant), i ens va convidar a col·laborar en una de les activitats de la classe. Esperava acabar en una tarda, innocent de mi. El primer dia vaig sortir frustrada i esgotada. Ens havíem dividit en 5 grups, de manera que ens encarregàvem de 5 nens per adult i, mare meva!:  com costa atendre’ls a tots de forma individual, amb els seus diferents ritmes, les seves diferents motivacions i els seus diferents caràcters. Després vaig comprendre el procés:  escoltar i observar per a aconseguir primer la seva atenció i després la seva participació, involucrar-los en el joc i, a través d’ell, en l’aprenentatge). Vaig viure l’esforç que requereix i la compensació: un aquari de peixos amb ulls grans i també de petits, peixos taurons, peixos ràpids, peixos amb antifaç, peixos somrients, empipats, abonyegats, acolorits… Però tots peixos orgullosos del seu treball i dels seus assoliments. I ho vaig comparar amb l’educació que jo vaig tenir. Érem tants que no hi havia temps per a individualitats, el mestre feia la seva classe, i nosaltres, segons les nostres capacitats, rebíem un programa i apreníem a obeir, a donar per  bo tot allò que ens deien. I, com a molt, a criticar al pati. I a fe que ho vam aprendre bé.

Som una societat passiva. Ens diuen que retallaran els recursos per a l’educació, la sanitat, els drets dels treballadors… I maleïm, i ens queixem (igual que vam fer al pati, però ara a casa o al bar). Quan toca fer-se escoltar, manifestar-se, organitzar-se o participar, prendre un paper actiu, llavors pensem  que no ens toca a nosaltres, que el que és públic no és de tots, que no és de ningú i que tenim coses millors que fer:  no serveix per res perquè total fan el que els dóna la gana. I potser és veritat i faran el que els doni la gana. Però no tenim dret a queixar-nos sense abans fer el que està en les nostres mans per a canviar-ho.

Com a pares formem part de la comunitat educativa, hem contret un compromís comú (exprés, amb l’escola dels nostres fills i tàcit amb la societat).

No puc parlar pels altres pares, però puc fer-lo per mi.

Vull que el meu fill sàpiga mirar el món d’una forma crítica i responsable, que sigui un subjecte actiu en la construcció d’una societat de tots. Per a això necessito la col·laboració de l’escola. I no serà possible si  les aules es massifiquen, si les escoles es queden sense recursos, si el treball dels professors es menysvalora. Per això entenc que el meu deure com mare és ser responsable i activa, fer-me escoltar, participar en les associacions creades per defensar els nostres interessos comuns, en les iniciatives ciutadanes que mostren la seva indignació davant les retallades. És incòmode, fa mandra i requereix esforç. Però ho compensa el fet de sentir-se congruent, persona, part de la societat i no massa (passiva i cabrejada).

Jo crec en l’escola pública, perquè crec que l’educació és un dret i no un privilegi. 
M’indignen les retallades, m’indignen els nostres representants i m’indigna la nostra passivitat. El govern té el deure proveir els mitjans perquè aquest dret sigui possible, i nosaltres tenim l’obligació de, almenys, recordar-li-ho.