Recital poètic de Sisè

El recital poètic de sisè és una bella tradició de l’escola, un regal que ens fan els nois i noies a final del seu pas per l’Escoleta. Un final de cicle, d’etapa. Però més endavant saben que no és un final de res, perquè la memòria de l’Escoleta ens acompanya sempre. Si algú en dubta que pensi  en mi, que no me’n ser estar, o amb la de centenars i centenars d’exs que somriuen quan recorden la seva etapa escolar. Vol dir que tot es fa bé? No, és clar. Significa que l’etapa compartida a l’Escoleta forma part del nostre món més íntim, forma part de nosaltres, de la nostra vida i la vida té tots els colors que veiem i que imaginem. Alguns són clars, ben definits, sense ombres. D’altres com l’escudella, ben barrejats, però tots nostres meus i teus i més meus com més compartits han estat.

“Cant de mar i terra” és el títol del recital d’aquest any. Les veus les posen tots els  nois i totes les noies. Primer dansen, una coreografia introductòria, després avancen cap al micròfon. Decidits i tímids alhora. Decidides i tímides alhora. I la veu sorgeix com una Font molt esperada i ens acarona i ens commou. De tant en tant repasso les famílies que seuen assegudes a les grades. Quines cares!!!! Quins somriures dibuixen quan senten els seus fills i les seves filles. I quan senten els que no ho són però que coneixen prou bé perquè no és la primera activitat que comparteixen.

L’escenari suggereix, convida a imaginar, mà de mestres creatius. I aquest any amb dos músics d’excel·lència: el pare Acebedo al teclat i el pare Sanz a la guitarra. I una narradora de luxe: la Lolita, una mestra que no fa pas massa es va jubilar, però que torna quan se la necessita. Al final, la cançó “Vinyes verdes vora el mar”, poema de Josep Maria de Sagarra.

I mentre la nit avança el recital s’ha anat acabant, però les veus perduren. El poeta Ossip Mandlestam diu que el poeta és el mestre de l’eco. I Baudelaire afirma que ho és de la memòria. Tots dos tenen raó.

Mentre torno cap a casa amb els ferrocarrils de la Generalitat repasso el programa de mà que ens han donat. Llegeixo en silenci el nom de cada noia i de cada noia i sé que alguna cosa d’ells, alguna cosa d’elles que no té preu, però molt valor quedarà en mi fins a la fi del temps.

Felicitats Escoleta

Jaume Cela

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.