La detecció de necessitats educatives especials és una situació que genera incertesa i fins i tot angoixa a les famílies que si hi han d’enfrontar.
Cada infant té unes necessitats educatives individuals que han de ser satisfetes per tal de poder avançar en el seu desenvolupament però, en alguns casos, aquestes necessitats comporten majors dificultats per assolir els aprenentatges que corresponen a la seva edat o bé requereixen de més mesures i suports que la resta de companys i companyes. Aquests infants són els que tenen necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
Sota aquesta categoria (NESE) ens referirem a tots aquells nens i nenes que, per causes molt diverses, experimenten unes dificultats d’aprenentatge més grans que la resta per accedir als aprenentatges definits en el currículum que els correspondrien per edat.
Els experts han acordat que els infants que tenen NESE són aquells que presenten els trets següents:
- Retard en el seu desenvolupament.
- Mancances o desavantatges en el procés d’aprenentatge.
- Malalties greus que poden ser transitòries o permanents.
- Altes capacitats intel·lectuals.
- Alguna deficiència que els provoca discapacitat.
- Alguna situació de desavantatge educatiu.
La detecció precoç de les necessitats és important per tal que aquestes dificultats, discapacitats, alteracions, retards, transtorns, etc., puguin ser tractades el més aviat possible, reduint així el risc que es tornin més greus. A mode d’exemple, una deficiència auditiva detectada precoçment i tractada adequadament pot desaparèixer o romandre, en funció de les característiques del problema, però serà possible reduir el seu impacte sobre el procés d’aprenentatge de l’infant.
L’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu estableix que la identificació i avaluació daquestes NESE s’ha de realitzar a través d’un procés d’avaluació psicopedagògic que serà establert pel Departament d’Educació. Aquest procés d’avaluació psicopedagògica ha de ser realitzat pels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els educadors i les educadores, i amb els especialistes i altres serveis específics, i a demanda de la comissió d’atenció educativa inclusiva (CAEI).
Aquesta avaluació psicopedagògica ha de recollir, analitzar i valorar totes les informacions sobre les condicions personals de l’alumne i la seva interacció amb el context escolar i familiar que siguin rellevants per poder identificar les seves necessitats educatives, i per poder fonamentar les decisions que es preguin respecte dels ajuts i suports que pot necessitar per afavorir l’aprenentatge en condicions d’equitat.
Algunes necessitats es poden observar en edats molt primerenques, fins i tot abans de l’entrada a l’escola. Altres seran més visibles a mida que l’infant vagi avançant en el seu procés d’aprenentatge. Les necessitats educatives especials comprenen una àmplia varietat de necessitats, que poden incloure discapacitats de tipus físiques, mentals, cognitives, sensorials, a més de dificultats emocionals, socials i de aprenentatge. Recollim a continuació algunes de les més comuns:
- Emocions són exagerades i repetitives.
- Dificultat en la majoria o totes les activitats d’ aprenentatge, essent les més comunes la lectura i l’ ortografia.
- Dificultats de comunicació (verbal i no verbal), per sobre de la mitjana de la seva edat.
- Manca d’autonomia i excés de dependència dels adults, en comparació a altres nens de la seva edat.
- Problemes de comportament en activitats amb altres infants i excés de cohibició en aquestes situacions.
- Excés d’impulsivitat i problemes per parar atenció per curts períodes de temps.
I què podem fer nosaltres com familiars del infant? El primer pas és sempre parlar amb el tutor o tutora de l’escola i treballar-hi junts. Davant el dubte, parlar amb les tutores dels nostre fill o filla ens pot orientar en si la percepció és compartida. El diagnòstic final l’ha de fer un especialista psicòleg o psicopedagog, qui haurà de treballar en conjunt amb els docents, per tal de fer una avaluació acurada. Com sempre, però especialment en aquests casos, la comunicació fluida i assertiva entre les famílies i l’escola és molt necessària per acompanyar els nostres fills i filles.
L’AFI de l’Escoleta compta amb una comissió de diversitat d’aprenentatges, encarregada d’aportar informació sobre aquestes qüestions. Hi podeu contactar al e-mail de la comissió diversitataprenentatges_afibellaterra@googlegroups.com o al genèric de l’AFI afi.bellaterra@gmail.com. I, ja sabeu, si hi voleu col·laborar, sereu molt benvinguts i benvingudes!
