A continuació us exposem la primera part d’un resum molt interessant amb pautes i enllaços, sobre la xerrada que es va fer el passat dimarts 21 d’abril, sobre els riscos i les oportunitats pels nostres fills de les noves tecnologies.

Xerrada realitzada per Joel Feliu: JovenTIC noves tecnologies, videojocs…

Primera part: Què fem amb les tecnologies?
Usos i pautes a casa i a escola

Participar:

Treballem, juguem, coneixem gent, ens informem, escrivim correus, enviem missatges…

On és la frontera entre el mon “real” i el “virtual”?

Ja fa temps que participem d’una societat on el mon virtual i el mon real no estan separats. A WhatsApp tinc a coneguts que no és gent que no conegui en la vida real. Actualment si un nen no està en el grup de WhatsApp de la classe (instagram, facebook…) es tant preocupant com si estigues al pati sol en un racó sense jugar amb la resta de nens.

Avui en dia, no estar al mon virtual implica estar socialment exclòs.

Conversem:

Parlem del mateix que es parlava per telèfon, però ara es fa per e-mail, WhatsApp, Facebook, Telegram, etc…  Poden haver converses bones o dolentes, actes de violència o assetjament  de la mateixa forma que fora del mon virtual. El que canvia és es que queda escrit i arriba a molta més gent.

Publiquem:

Tothom publica coses que ens agraden, fotos de qui som això ens dona una identitat digital. Aquesta identitat pot ser molt útil, pot servir, o fins i tot necessària per a buscar feina. Hem d’ensenyar a fer-la, a gestionar-la i a tenir molta cura del que i el com es publica aquesta identitat.

Juguem:

El joc era una cosa que amb l’edat s’anava perden, sobretot les dones.
Les TIC estan fen que el joc es recuperi .

Aprendre:

Es important aprendre per després poder participar (“anar molt al cinema no vol dir saber fer pel·lícules”). Hem de ser consumidors només? Hem de participar en el mon de les TIC per poder aprendre i transmetre aquest coneixement. Fa notar que les TIC és un univers que pràcticament només el construeixen els homes.

Quant més expert és menys vulnerable ets. S’han d’establir límits. En general desperten interès, creativitat, construcció de múltiples identitats…

Les mares i pares enumerem PROS i CONTRES de les TIC:

Pros:

• Contacte amb familiars i amics que es troben lluny.
• Estar preparat pel mon del futur (o delpresent).
• Accés immediat a la informació.
• Col·laborar, jugar, compartir experiències amb algú que no esta present.
• Ajudar a incrementar la creativitat i fins la intel·ligència.
• Sentir-te bé quan ets hàbil fent una tasca bé (i canvia la relació jeràrquica amb els adults, doncs a aquest àmbit podem tenir una relació horitzontal entre pares i fills o fins i tot ensenyar-nos coses).
• Mostres d’afecte dels companys, és agradable que et donin ”likes”.
• Presa de decisions molt ràpida.

Contres:

• Banalització o visió superficial sobre les coses.
• Disminució de l’autoestima pel fet de no ser bo en una activitat o joc.
• Dificultat gestionant el temps.
• Conseqüències físiques (miopies, tensions muscular, falta d’activitat física, etc..).
• Qualitat de la informació que rebem, ja que no sempre es correcte.
• Dependència, que es problemàtica quan únicament dediques el teu temps al mon virtual.
• Fer una gestió inadequada de les teves dades personals.
• L’accés immediat, genera una cultura del ara i ja.

Pautes a casa:

• El discurs del NO està perdut, no podem desconnectar-los de la xarxa.
  Es comença a parlar del dret a internet. Cal gestionar i educar.
• Límits d’ús. Per exemple, a la nit el mòbil es carrega al menjador no a la habitació. La son és molt important pel creixement.
• Cal que ells expliquin als seus amics que a partir de cert moment no estan disponibles, encara que no sigui desconnectat. Prediquem amb l’exemple, no pots fer una altra cosa.
• Gestió del temps (alarmes, calendar,…)
• Explicar, conversar sobre seguretat: a l’hora d’omplir formularis si es dona massa informació, llavors no el fem. Sistema de fer contrasenyes en funció de la informació que hi ha darrera.
• Navegar amb ells, jugar amb ells una mica està bé, no tot, però és un espai més de la vida, per tant hauríem de compartir amb ells (també necessiten autonomia).
• Eines de control: només en cas d’emergències. Cal tenir més confiança en la nostra capacitat educativa.
• Nosaltres també podem utilitzar les línies de comunicació. Pe: enviar un WhatsApp per preguntar com està, potser a la cara no t’ho poden dir.

Pautes a l’escola:

• Les famílies som qui els hem d’educar no podem demanar a l’escola que ho faci per nosaltres.
• No pot ser que els Mossos d’Esquadra siguin els únics que vinguin a parlar als nens de TIC. Cal la perspectiva dels experts: pedagogs, sociòlegs, psicòlegs…
• Ha d’ensenyar a programar (és una llengua més), per evitar usuaris passius. A programar es pot aprendre des del 3 anys.
• Ensenyar als nens a consumir tecnologia de manera crítica. A nivell de consum, no hi ha l’escletxa de gènere que existeix a nivell de creació.

Escola de Mares i Pares – AMPA Bellaterra