Benvolgudes famílies, docents, equip directiu i comunitat educativa en general:

El pròxim divendres, 20 d’octubre a les 16.30h, us convoquem a la porta de l’Escoleta, per participar en una acció conjunta en favor de l’educació inclusiva.

L’acció durarà aproximadament entre 15 minuts i consistirà en penjar una pancarta de la campanya #JoTambéHiVullAnar. Es tracta d’una campanya formada per famílies i AFI d’arreu del territori per exigir que el Departament d’Educació compleixi la llei i garanteixi que tots els nens, nenes i joves poden participar al centre educatiu en igualtat de condicions (a l’aula, al menjador, a les extraescolars, a les sortides i a tots els àmbits relacionats amb el centre).

Què heu de fer?

Només cal que vingueu el divendres 20 d’octubre a les 16.30h a la porta de l’Escoleta.

Si voleu, també us convidem a portar alguna peça de roba de color taronja (el color escollit per la campanya) i algun dibuix d’un gira-sol (símbol de la campanya), que penjarem juntament amb la pancarta.

Per què fem aquesta acció?

A Catalunya encara hi ha més de 200.000 infants i joves amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu que no poden gaudir del dret a l’educació com la resta de l’alumnat. Infants i joves que son apartats de l’aula ordinària durant el temps lectiu, que no poden quedar-se al menjador de l’escola perquè no tenen garantit el suport que necessiten, que no poden anar de colònies o a les sortides escolars, nenes i nens que ni tan sols s’inscriuen a les activitats extraescolars perquè saben que no podran ser atesos com necessiten.

Per a moltes famílies, aquestes activitats tan bàsiques formen part del dia a dia. Els seus fills i filles van a classe amb normalitat i comparteixen l’aula amb la resta de companyes del grup. Segurament son famílies que, a la nevera de casa, hi tenen penjat el menú del menjador escolar i el calendari d’activitats extraescolars. Famílies que la nit abans de les colònies dormen poc i malament, perquè les pessigolles a l’estómac els fan estar amb els ulls ben desperts.

Però per a moltes altres famílies, aquestes activitats son un veritable infern. Els seus fills i filles sovint son separats de la resta del grup en aules a part. A la nevera hi acumulen informes del CDIAP, sol·licituds de Serveis Socials o recordatoris de visita amb metges especialistes. Famílies que, abans de les colònies, dormen poc i malament, perquè han d’explicar als seus fills i filles que ells no hi podran anar, que no cantaran cançons a l’autocar, ni faran jocs de nit, ni dormiran sota les estrelles amb un sac de dormir. Aquesta és la realitat de les famílies amb infants que tenen Necessitats Específiques de Suport Educatiu, i volem que això canviï.

Volem escoles i instituts que no deixin a ningú enrere, que no perdin l’oportunitat d’aprendre de la diversitat, que no neguin drets fonamentals a milers d’infants i joves.

Per què és tan important desplegar el Decret?

Un Decret és una resolució que trasllada una decisió o voluntat del Govern per dur a terme determinades accions sobre un tema concret. Per si mateix, però, el Decret no té cap efectivitat si no es desplega, és a dir, si no s’acompanya de normativa específica que reguli com s’ha de fer efectiu aquest Decret.

En el cas del Decret d’educació inclusiva aprovat l’octubre de 2017, aquesta resolució sí que estableix que tots els infants i joves han de gaudir d’un sistema educatiu inclusiu, però no diu com s’ha de fer: no diu quins ni quants recursos s’han de destinar a fer efectiu aquest sistema inclusiu; no diu quin procediment s’ha de seguir per atendre a l’alumnat amb NESE dins i fora de l’aula; no diu quins professionals especialistes poden sol·licitar els centres educatius per atendre a l’alumnat amb NESE; no diu a les famílies què poden fer si el centre no garanteix que els seus fills i filles puguin estar a l’aula, al menjador, a les sortides o a les extraescolars com la resta de nens i nenes.

En definitiva, la manca de desplegament del Decret d’inclusiva deixa en un absolut estat d’indefensió tant a l’alumnat i les seves famílies com al professorat, equips directius i la resta de professionals que treballen als centres educatius. Segons el propi Decret, el Departament d’Educació tenia 4 anys des de la seva aprovació per desplegar totalment la normativa i recursos necessaris per aplicar la resolució. Però n’han passat 6 i gran part de l’alumnat amb NESE no pot estar a l’aula, quedar-se al menjador, fer extraescolars o anar de colònies com ho fan la resta d’infants i joves.

Per aquest motiu, l’any passat un grup de famílies i AFA, amb el suport de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) van impulsar la campanya #JoTambéHiVullAnar, que ja compta amb prop de 1.200 adherides.

A qui beneficia l’educació inclusiva?

L’educació inclusiva no és només una qüestió de justícia social, és també una qüestió de benefici col·lectiu. Perquè l’educació inclusiva beneficia a tot l’alumnat del centre educatiu, no només a aquell que té reconeguda una Necessitat Específica de Suport Educatiu (NESE). Un sistema educatiu inclusiu permet que el dia a dia a l’aula, així com les activitats i serveis complementaris, es dissenyin i s’organitzin a partir de les necessitats emocionals, físiques i psicològiques de tots els infants i joves. I no hi ha res millor pel seu aprenentatge i desenvolupament que tenir en compte els seus ritmes, els seus interessos, les seves necessitats i les seves característiques.

L’educació inclusiva, a més, ensenya als infants i joves a abordar reptes de forma enginyosa; a oferir múltiples solucions a un mateix conflicte o problema; a adoptar de forma àgil diferents punts de vista i noves perspectives. I, per descomptat, una educació inclusiva aporta uns valors imprescindibles per a la societat actual: el respecte, l’empatia, la cooperació, l’esperit crític.

Què més puc fer per defensar l’educació inclusiva?

Hi ha moltíssimes accions que podem fer des de la societat i des de la comunitat educativa per defensar l’educació inclusiva:

-Si ets una família: implica’t amb l’AFA del teu centre educatiu i treballa en xarxa amb el professorat, l’equip directiu i la resta de professionals del centre. Apropa’t a les famílies amb infants amb NESE i interessa’t per la seva situació.

-Si ets una AFA: assegura’t que totes les activitats que organitzeu i tots els serveis que gestioneu des de l’AFA tenen en compte les necessitats de tot l’alumnat. Per fer-ho, podeu treballar la inclusió de forma transversal o crear una comissió d’educació inclusiva que s’encarregui de vetllar perquè tot l’alumnat estigui atès sense discriminacions. Si teniu dubtes sobre com organitzar activitats i serveis inclusius, o sobre com crear una comissió d’educació inclusiva, poseu-vos en contacte amb l’aFFaC: affac@affac.cat.

-Si ets docent: forma’t en educació inclusiva per adquirir eines que et facin més fàcil el dia a dia a l’aula, i per aprendre a abordar determinades situacions o dificultats amb l’alumnat amb NESE. Tingues en compte les característiques de tot l’alumnat quan programis activitats o dinàmiques. Utilitza la diversitat per donar un valor afegit als aprenentatges que es poden generar a l’aula.

-Si formes part de l’equip directiu: assegura’t que tot l’alumnat del centre educatiu pot gaudir del dret a l’educació en tots els espais del centre. Formula queixes davant de l’administració competent quan el centre no disposi dels recursos (no només materials, també humans o fins i tot normatius) per atendre a tot l’alumnat sense discriminacions.

-Si ets alumne/a: consulta quins espais de participació hi ha al teu centre educatiu i participa-hi de forma activa. Demana que les activitats que feu tant a l’aula com quan feu sortides tinguin en compte a tots els companys i companyes. No siguis còmplice del bullying: si presencies algun tipus d’assetjament cap algun dels teus companys o companyes, explica-ho al professorat, a l’equip directiu i a la teva família.

I, siguis qui siguis, adhereix-te a la campanya #JoTambéHiVullAnar. Si som moltes, el Departament d’Educació ja no podrà mirar cap a una altra banda o respondre que “s’han petat el pressupost” quan demanem més recursos per a l’educació inclusiva. Perquè això no va de recursos, va de voluntat política, i, si encara no la tenen, els hi haurem de despertar.

POTS LLEGIR EL MANIFEST UNITARI DE TOTES LES AFI aquí