L’associació de mares i pares del CEIP Bellaterra manifesta el seu rebuig més enèrgic pel tancament de línies de P3 i d’escoles públiques, ordenat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i considera que aquesta és una mesura innecessària, contraproduent i injusta.
És innecessària perquè l’argument demogràfic defensat pel Departament només explica una part de la realitat de les poblacions i barris on es troben els centres afectats. Segons el Departament, el tancament de línies està justificat per un descens de població en les edats d’inici d’escolarització. Aquest descens no es produeix en el buit. Està lligat a un empobriment notable de gran part de la població i a la multiplicació dels casos de pobresa extrema. En aquests moments la societat està més necessitada que mai de serveis públics i l’administració hauria de vetllar per mantenir la igualtat d’oportunitats. Si la raó demogràfica fos certa caldria revisar el nombre de places ofertades per l’escola concertada, cosa que no s’està fent en la mateixa mesura. Per tal d’assegurar el dret a rebre una educació de qualitat a tothom, no només a aquells que puguin pagar una escola concertada o privada, l’administració hauria de potenciar més que mai les escoles públiques, no pas tancar-les.
És contraproduent perquè els tancaments de línies i d’escoles implicarien un augment del nombre d’alumnes per grup a la resta d’escoles i, en promoure desplaçaments forçats, també incrementarien el desarrelament amb l’entorn, fet que es traduiria en una major dificultat per atendre la diversitat i per gestionar les dinàmiques de classe, i en conseqüència comprometria seriosament la qualitat de l’ensenyament, ja prou castigada per anteriors mesures economicistes i per reformes ininterrompudes. Però és contraproduent especialment perquè els tancaments malmetrien la formidable tasca que han engegat professorat, alumnes i famílies en construir comunitats d’aprenentatge, experiències d’èxit que haurien de ser models a seguir, la desaparició de les quals representaria una gran pèrdua no només per al conjunt de la comunitat educativa sinó també per al conjunt de la societat. Ara més que mai l’administració hauria d’estar recolzant les iniciatives que ajuden a refer i a enfortir el teixit social, a creure en la ciutadania i no només en els individus.
És injusta perquè el premi als equips de professorat que s’han esforçat en crear oasis al mig del desert no pot ser la destrucció dels seus projectes i de les seves il·lusions. Perquè els alumnes i les seves famílies no haurien de ser qui paguessin els errors de gestió ni les conseqüències d’una crisi que no han provocat. I perquè, en qualsevol cas, si alumnes, famílies i professorat han de ser els màxims afectats, bé haurien de poder ser consultats i de tenir l’oportunitat de plantejar les seves pròpies solucions, com a millors coneixedors de la seva realitat que són.
Animem a tota la comunitat educativa a seguir i a participar en la campanya de suport als centres directament afectats. Podeu trobar informació actualitzada de les mobilitzacions a través del web de l’Assemblea groga:
