També hi seran… Per Jaume Cela

La confiança que tinc amb la gent de l’Escoleta de tots els temps fa que em decideixi a enviar-vos aquestes paraules, potser les més personals, les més íntimes que us he fet arribar mai. Em sento com un actor que ha de pujar a l’escenari nu com el dia que va arribar al món, sense haver de disfressar-se, protegit, si de cas, per les paraules i els gestos que vol compartir. Continua llegint

Escoleta, en fas quaranta!

Celebrem els quaranta anys de l’Escoleta. Podríem comptar, per exemple, els centenars de nens i de nenes que han crescut en aquesta institució. La quantitat de mestres i especialistes que hi hem treballat, que hem construït la nostra experiència entrant i sortint de les aules i dels altres espais. El personal no docent, el servei de menjador. Els monitors i les monitores, la gent del transport escolar, les persones de la neteja, els practicants, les administracions. Les famílies que heu confiat les persones que més estimeu a aquesta escola que aquest any en fa quaranta.

Continua llegint

Nadal… per Jaume Cela

Un dels tresors de la humanitat són els grans relats provinents de les cultures diferents que conviuen en el nostre planeta. El temps de Nadal ens recorda una vella història, un mite bellíssim: la criatura indefensa que neix en un portal. La tendresa entre munts de palla que li donen escalfor. Després hi afegirem el bou i la mula i, crec recordar, l’aranya del conte de Carner que li regala una manta que ella ha teixit. Tendresa que ens inunda, tendresa que ens porta a buscar maneres de reconciliar-nos i d’agafar forces per continuar lluitant per allò que ens sembla important.

Continua llegint

Sobre la complexitat d’aquests dies… per Jaume Cela

Els adults tenim la responsabilitat d’acollir i d’acompanyar les criatures i els joves en el procés de descobriment del món.

Som pedagogs i pedagogues, que no és el mateix que llicenciats en pedagogia, en el sentit grec que té aquesta paraula. El pedagog acostumava a ser l’esclau que anava amb la criatura a l’àgora, a l’espai públic, a més de tenir-ne cura ens els espais privats.

Continua llegint

Hem de parlar… per Jaume Cela

Us desitjo un bon curs. Us el desitjo i me’l desitjo, perquè continuaré venint a l’Escoleta a fer treball voluntari amb la colla de sisè. No sabeu com us agraeixo que em deixeu continuar formant part d’aquesta comunitat educativa que estimo moltíssim, una comunitat que aprèn els uns al costat dels altres, els uns dels altres i que creu que l’error i el fet de qüestionar el  món i qüestionar-se són elements imprescindibles d’aquest aprenentatge. Continua llegint

Moments especials… per Jaume Cela

Els que ens dediquem a acompanyar les criatures –o no tan criatures- en el procés de descobriment del món vivim moments molt especials, gairebé màgics. Vivim, ras i curt, esdeveniments i un esdeveniment sempre marca un abans i un després, es converteix en una referència en el pas del temps, del nostre temps, del temps personal i del col·lectiu.

Continua llegint

Ara és demà… per Jaume Cela

La Columna d'en Cela

El Departament d’Ensenyament ha encarregat al Consell Escolar de Catalunya, l’òrgan màxim de participació i consulta, que iniciï un procés participatiu, sota el nom de ARA ÉS DEMÀ, per recollir les aportacions que es facin per concretar cap a on volem que vagi la nau educativa.

És una invitació a somiar en el nostre sistema educatiu que perquè sigui nostre cal que ens sentim convidats a expressar les nostres opinions i a sotmetre-les a debat públic.

Continua llegint