Sobre la complexitat d’aquests dies… per Jaume Cela

Els adults tenim la responsabilitat d’acollir i d’acompanyar les criatures i els joves en el procés de descobriment del món.

Som pedagogs i pedagogues, que no és el mateix que llicenciats en pedagogia, en el sentit grec que té aquesta paraula. El pedagog acostumava a ser l’esclau que anava amb la criatura a l’àgora, a l’espai públic, a més de tenir-ne cura ens els espais privats.

Aquests dies hem viscut moments molt durs i els nostres fills i filles, els nostres i les nostres alumnes, que formen part del món, que no viuen dins bombolles que els amaguin la realitat, no han parat de fer-nos preguntes i totes elles amb un grau molt elevat d’incomoditat, perquè algunes van en la línia de descobrir que l’emperador va nu.

I les respostes són molt variades i totes sotmeses al debat perquè vivim un món molt complex, amb molts punts de vista. Per tant, la feina que tenim encomanada és prou difícil, sobretot quan les preguntes les formulen els més petits, que viuen un món de bons i de dolents, de llops i de bens i els adults sabem que allò que és bo i allò que no ho és conviu dins nostre i que la nostra feina es fer créixer la bondat humana, donar-li aire i controlar la part associada al mal. Dit d’una altra manera: treballar perquè la part sapiens mantingui a ratlla la part demens. Més endavant ja descobriran l’ambigüitat humana.

Però que hi hagi moltes respostes i que no van adreçades en la mateixa direcció per aquesta diversitat que defineix la nostra societat no vol dir que no puguem compartir unes bases que ens poden ajudar.

La primera és acollir les preguntes, convertir l’espai familiar i l’escolar en un espai de conversa, on tothom pot dir el que pensa sense por a ser sancionat i on la seva persona serà respectada i protegida tot i que les seves opinions i les seves conductes, sobretot les conductes, seran sotmeses a la mirada crítica dels altres. Ras i curt: respecte a la persona i debat sobre les idees i sobre les actuacions.

El segon element a tenir present és que podem dir el que vulguem, però els valors no es prediquen, els valors es mostren i els nostres fills, filles i alumnes mereixen tenir famílies i mestres que  encarnin els valors que ens permeten fer créixer la nostra humanitat comuna en les nostres accions més quotidianes. Si la humiliació, per exemple, mereix la nostra condemna mirem de no humiliar  ningú.

Un tercer element és la distància on ens situem quan volem conversar de temes que fan por, que poden generar angoixa. La falda, el petó, la carícia, el to pausat, la companyia, el temps que  no controla el rellotge… poden ajudar-nos a crear un clima que permeti que la criatura o el jove expressi les seves inquietuds.

I encara un altre element que ens afecta com a responsables dels nostres fills, filles i alumnes. Cal que tinguem clar que algunes qüestions no tindran una resposta prou clara, que nosaltres no tenim la clau que obre tots els panys, que com ells ens anem construint dia a dia i que com diu el poeta: “aún estoy en el camino”. Sí, fem camí amb ells i en aquest camí ens trobarem tota l’experiència humana, que la refarem amb els nostres discursos i, sobretot amb les nostres actuacions.

Jaume Cela

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someoneShare on LinkedInPin on Pinterest

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *