Experiències de l’escola de mares i pares

Darrerament hem tingut la sort de que ens recordessin com és d’important compartir amb els nostres infants moments íntims:

A la seva xerrada, en Jaume Cela, mestre i escriptor, ens va animar a que llegíssim amb els nostres fills i a que comentéssim amb ells les lectures que portàvem entre mans (els que ens agradava d’elles, com eren d’interessants), que segurament aquesta seria la manera més efectiva d’encomanar-los el plaer de la lectura.  Perquè la lectura ens permet gaudir d’un moment d’aparent tranquil·litat que ens endinsa a experiències (fantàstiques, històriques, personals,…)  que de cap altre manera podríem viure.

El passat Dissabte, la Laura Varela, terapeuta Gestalt, ens va endinsar en el (re)coneixement de les emocions, i ens va ensenyar que les emocions també es poden compartir, doncs donant visibilitat a les nostres pròpies emocions i la manera que tenim de passar d’unes a d’altres (d’acceptar-les, viure-les i transitar-les, més que gestionar-les en el sentit utilitarista), és la millor manera de transmetre referents a les nostres criatures.

I el cas és que nosaltres volem educar als nostres infants sense adonar-nos que ells també ens poden ensenyar molt: de ben petits ja saben trobar el moment per mirar-se contes; de ben petits ja saben expressar la seva frustració amb el plor, i d’alguna manera aconsegueixen deixar-la  passar  i endinsar-se a l’alegria.

Tenim tant encara per apendre i desapendre!

Per sort, al taller de la Laura (tot un èxit d’assistència! veieu les fotos), vàrem poder començar a comunicar les nostres emocions i el resultat va ser molt enriquidor!, us animem a tots a tenir més presents les emocions!

     tallerampa 002 tallerampa 004

Nota: En Jaume Cela és també director de la nostra escola i la Laura Varela co-directora de LaSaladeSer (http://www.lasaladeser.com). A tots dos els hi donem les gràcies per dedicar-nos el seu temps i les seves ensenyances.

Nota2: Al taller de la Laura, un pare va plantejar quina resposta podria donar al seu fill de 3 anys quan desprès de cantar-li la cançó del gall i la gallina, el nano li pregunta per què la gallina li diu “dolent, dolent, què dirà la gent”. Ara la Laura ens contesta que al nen podríem dir-li, que de vegades les persones (i els animals) quan creixen, s’obliden del que els agrada, del què els ve de gust. La gallina, potser tenia moltes ganes que el gall la besés. Com que estaven al balcó, i la gent els podia veure, a la gallina li va aparèixer una altra emoció més forta, la vergonya, que té a veure amb el que la gent pensa de nosaltres i com que no els volem decebre, deixem de fer coses que volem fer.
Podríem preguntar-li si algun cop ha sentit vergonya, si comprèn a la gallina i proposar-li que l’aconselli, acollint la vergonya i el desig alhora per igual.

Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someoneShare on LinkedInPin on Pinterest

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *